ALBERT

Description: Aquest volum reuneix les aportacions a les Terceres Jornades de la Càtedra Josep Anton Baixeras, celebrades la tardor de 2016, en què van participar els professors Antoni Jordà Fernández, Pompeu Casanovas i Joan Cuscó Clarasó. El títol «Identitat, Literatura i Dret» resumeix els interessos intel·lectuals de Josep Anton Baixeras, tal com es fa palès en un discurs seu contra la pena de mort, pronunciat al senat espanyol, del qual Isabel Baixeras Delclòs fa una anàlisi que clou el llibre.

Description: El patrimoni literari pot esdevenir una «eina» on sentir-nos identificats com a societat, al mateix temps que pot convertir-se en un element diferenciador amb capacitat de posicionar-se i esdevenir agent socioeconòmic. Perquè això succeeixi cal que abandoni la seva posició perifèrica i se’n professionalitzi la gestió. Precisament l’objectiu d’aquesta publicació és evidenciar la importància de la gestió del patrimoni literari perquè es (re)conegui com a propi al si d’una societat i sobrevisqui al pas del temps reconeixent-li i reivindicant-ne la importància en termes identitaris, de cohesió social i econòmics, com a motor de desenvolupament. Per aconseguir-ho es comença investigant sobre el concepte de patrimoni literari, entès com a (poli)sistema, per després conceptualitzar-ne la gestió. Seguidament, es fa una aproximació, amb voluntat comparativa, a l’estat de la qüestió de la gestió a Catalunya i a Anglaterra, per acabar creant un model de valoració de la gestió del patrimoni literari. Finalment, s’exposen les conclusions pertinents amb la voluntat de posicionar el patrimoni literari en la centralitat del sistema cultural català.

Description: Amb La revista Joventut: literatura, modernitat i eclecticisme posem a l'abast del lector un estudi de conjunt de la creació i de la crítica literàries desenvolupades pel setmanari i l'editorial, amb l'objectiu de definir clarament quines aportacions concretes ofereix aquesta plataforma cultural en la conjuntura de la segona etapa del modernisme, i així bandejar definitivament aquells materials divulgatius i erudits que fins al moment n'han ofert una lectura parcial o esbiaixada.

Description: La literatura popular, entesa en el sentit que en anglès es dóna al terme «folk literature», representa com a mínim la meitat de la literatura que es produeix en una cultura. Tanmateix, sovint no som prou conscients de la importància que té ni de l'espai que ocupa en les nostres vides. El present llibre pren com a objecte d'estudi aquesta branca del folklore, que es coneix també amb les denominacions de literatura tradicional, literatura oral, literatura oral popular i etnopoètica, depenent de la tradició seguida al llarg de la història d'aquests estudis. Més concretament, el llibre se centra en l'estudi de la història de la literatura popular catalana i té per objectiu explicar la importància que ha tingut en el passat i encara té avui dia aquesta branca del saber en tots els territoris de parla catalana: Catalunya, les Illes Balears, el País Valencià, el Carxe, la Franja d'Aragó, Andorra, la Catalunya del Nord i l'Alguer. El llibre és una obra col·lectiva en la qual hi han participat setze investigadors de diverses universitats i centres de recerca. En el marc d'aquesta col·laboració, s'han estudiat els autors, les obres, les institucions i els projectes que han contribuït de manera decisiva al desenvolupament de la literatura popular en cadascun d'aquests territoris des dels inicis del sorgiment del folklore com a ciència, a mitjans del segle XIX, fins a l'actualitat.

Description: [cat] L’Observatori de Bioètica i Dret (OBD) inicia amb aquest document sobre les qüestions ètiques, juridiques i polítiques a l’entorn de la informació alimentària una nova línia de documents que tracten les implicacions ètiques, jurídiques i socials dels temes alimentaris, per la importància creixent que tenen i per la seva relació amb la bioètica i els drets humans. La finalitat és incidir en les polítiques públiques i en el debat social informat sobre els reptes bioètics que plantegen el sistema alimentari actual i la seva evolució; atenent, en particular, al paper que la innovació i les tecnologies de la informació tindran en la seguretat, qualitat i sostenibilitat efectives del sistema, i en especial pel que fa a la comunicació i la percepció dels riscos per part dels ciutadans. El Grup d’Opinió de l’Observatori de Bioètica i Dret es va constituir el 1996 sota la direcció de la Dra. María Casado i té entre els seus objectius incidir en el diàleg entre la universitat i la societat mitjançant la transmissió del coneixement cientificotècnic i els arguments necessaris per participar en un debat social informat. Amb la publicació d’aquest document sobre informació alimentària ja són vint-i-cinc els documents que han tractat temes d’actualitat sobre els quals no existeix una opinió unànime, ni en la societat ni en les diferents comunitats científiques implicades. Això ha requerit identificar els problemes, contrastar els arguments i proposar recomanacions de consens. En aquest document, centrat en les qüestions bioètiques que tenen a veure amb la informació alimentària, el Grup d’Opinió vol posar de manifest la desconnexió existent entre l’actual política d’informació alimentària, basada en l’etiquetatge i la difusió indiscriminada d’informació alimentària que suporta el consumidor, així com les conseqüències que aquesta situació té sobre les eleccions alimentàries individuals, la salut pública i la perpetuació de pràctiques productives i patrons de consum ambientalment i socialment insostenibles. [spa] El Observatorio de Bioética y Derecho (OBD), con este documento sobre las cuestiones éticas y jurídico-políticas relacionadas con la información alimentaria, inicia una nueva línea de documentos acerca de las implicaciones éticas, jurídicas y sociales de los temas alimentarios, dada su importancia creciente y su relación con la bioética y los derechos humanos. La finalidad es incidir en las políticas públicas y en el debate social informado sobre los retos bioéticos que plantea el sistema alimentario actual y su evolución, atendiendo, en particular, al papel que van a jugar la innovación y las tecnologías de la información en la seguridad, la calidad y la sostenibilidad efectiva del sistema, y especialmente a la comunicación y percepción de los riesgos por parte de los ciudadanos. El Grupo de Opinión del OBD que ha elaborado este documento se constituyó en 1996 bajo la dirección de la Dra. María Casado. Entre sus objetivos se encuentra incidir en el diálogo entre la universidad y la sociedad mediante la transmisión del conocimiento científico-técnico y los argumentos necesarios para participar en un debate social informado. Con la publicación de este documento sobre información alimentaria, se han elaborado ya veinticinco documentos relacionados con temas de actualidad y sobre los que no existe una opinión unánime ni en la sociedad ni en las diversas comunidades científicas implicadas, hecho que ha requerido identificar los problemas, contrastar los argumentos y proponer recomendaciones de consenso. En este documento, centrado en las cuestiones bioéticas relativas a la información alimentaria, se quiere poner de manifiesto la desconexión que existe entre la actual política de información alimentaria basada en el etiquetado y la difusión indiscriminada de información alimentaria que soporta el consumidor, así como las consecuencias que esta situación tiene en las elecciones alimentarias individuales, la salud pública y la perpetuación de prácticas productivas y patrones de consumo ambiental y socialmente insostenibles. [eng] With this document on food information: ethical, legal and policy issues, the Bioethics and Law Observatory (OBD) initiates a new line of publications on the ethical, legal and social implications of food-related issues, given their increasing importance and their relationship to bioethics and human rights. The aim of this work is to influence public policy and inform social debate on the bioethical challenges posed by the current food system and its evolution. In particular, the document takes into account the role that innovation and information technologies will play in the safety, quality and sustainability of the system. It addresses specifically communication-related issues and public perception of risks associated with foods. The “Opinion Group” of the OBD that has prepared this document was constituted in 1996 under the leadership of Dr. María Casado. Among its objectives is to influence the dialogue between the university and society through the transference of scientific-technical knowledge and the analysis of arguments needed to participate in informed social debate. With the publication of this document on food information, twenty-five documents have now been published concerning current issues on which no agreed upon consensus in society or in the various scientific communities involved exists. This has required identifying problems, comparing perspectives and proposing consensus-based recommendations. This document focuses on bioethical issues related to food information and highlights the disconnect between current food information policy based on labelling and the indiscriminate dissemination of food information available to the consumer through different channels. It also identifies the consequences of this disconnect on individual food choices, public health and the perpetuation of environmentally and socially unsustainable production practices and patterns of consumption.

Description: Pedagogia i literatura són disciplines humanes amb molts paral·lelismes. L’educació té molt de ficció, com la narrativa té molt de pedagogia. Créixer i fer créixer són accions indefugibles de la condició humana, que s’aconsegueixen per la via educativa o la literària. L’una i l’altra ens empenyen. Si la literatura té el filòleg, l’educació té el pedagog, oficis de crítica i observació. Aquest és un llibre de pedagogia, de teoria de l’educació, sense cap intenció de fer crítica literària o reflexió filològica. A partir de deu novel·les i narracions, el llibre proporciona una mirada de l’educació des de prismes i àmbits ben diversos, amb les ulleres d’un lector aficionat. Amb un text inèdit de Rafael Vallbona i una col·laboració de Conrad Vilanou, Aprendre de lletres és una excusa per parlar de literatura i pedagogia: de Karl Ove Knausgård a Kazuo Ishiguro, d’Emma Reyes a Vicenç Pagès, d’Edward Bunker a Enrique Vila-Matas, aprendre de les lletres, sense més pretensions, per intentar entendre una mica millor l’educació d’ara i de sempre.

Description: Aquest Document examina l’impacte de la utilització de les tècniques d’edició genòmica, tant en recerca bàsica com en el seu ús terapèutic i en l’anomenat «millorament» humà, amb l’objectiu de promoure un debat social informat que comporti propostes d’actuació assumibles per la col·lectivitat i que contribueixin a la construcció d’un marc jurídic, ètic i deontològic adequat.

Description: En les pàgines d’aquest llibre s’hi agrupen alguns dels aspectes de la medicina a Roma prenent com a referència les fonts arqueològiques, epigràfiques i literàries. També hi trobem, en alguns casos, una nova visió d’aquests temes que s’aparta de l’androcentrisme que ha estat present en els estudis de la història, la literatura i l’arqueologia clàssica des de fa molts segles. Aquest fet ens permet tenir una percepció més completa d’una de les peces que componen el món grecoromà.

Description: Aquest volum reuneix les conferències llegides en les Quartes Jornades de la Càtedra Josep Anton Baixeras, celebrades la tardor de 2017. Dedicades a la traducció literària, hi van participar alguns dels més prestigiosos traductors catalans: Dolors Udina, Francesc Parcerisas, Xavier Farré, Joaquim Mallafrè, Joan Cavallé i Albert Mestres. Gràcies a la claredat, la precisió i la passió amb què hi expliquen les seves experiències a l’hora d’anostrar textos escrits en altres llengües, penetrem en les vicissituds del difícil i apassionant art de la traducció.

Description: En aquest volum del Grup d’Opinió de l’Observatori de Bioètica i Dret, coordinat per la Dra. María Casado i pel Dr. Antoni Vilà, s’analitzen els problemes bioètics específics que afronten les persones amb discapacitat, les quals pateixen un «dèficit de ciutadania» que sovint n’impedeix una plena participació en la vida social com a subjectes de ple dret i en igualtat de condicions. Per a analitzar la situació i presentar les propostes que han d’assegurar l’autonomia personal i la integració social d’aquestes persones, el Grup d’Opinió ha pres com a referència la Declaració Universal sobre Bioètica i Drets Humans de la Unesco (2005) i la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat de l’ONU (2006), que coincideixen a tractar la discapacitat des de la perspectiva dels drets humans.